Laud'Ars prepara nou disc

Després de proposar-diverses vegades i posposar-altres tantes, per fi hem trobat el moment per posar-nos d'acord i fer un enregistrament de diversos temes musicals.

Gràcies a la proposta del nostre company Casimiro hem anat al Hotel H10 de Via Laietana i hem aprofitat una de les seves magnífiques sales per, després instal·lar-nos amb l'equip de gravació i amb els nostres instruments, gravar tres temes del nostre actual repertori: Goyescas (Enric Granados), TARDOR JAPONÈS (Yasuo Kuwahara) i MARXA FÚNEBRE PER UNA TITELLA (C. François Gounod).

Al principi, mer fet de tenir sobre els nostres caps aquests pals amb els micròfons units al seu extrem superior ens imposava bastant. Però a poc a poc hem anat tranquilizándonos i perdent la por, en comprovar que no mossegaven ni ens amenaçaven. pren 1, pren dues, pren 03:00, pren quatre ... i així fins a la presa nombre seixanta o setanta, com en el cinema, anem. Quina barbaritat!

Es de suponer que de tantas tomas saldrá un resultado magnífico y que podremos gozar de una interpretación digna de una orquesta profesional. Profesionales han sido, y mucho, tanto el exigente técnico de sonido, Guillem, como nuestro paciente director, Concert dedicat a Monteverdi. Gracias a los dos. Ambos tienen un oído muy fino y un grado de exigencia muy alto. Si al final nuestro trabajo tiene algún mérito es, en gran medida, por ellos.

Pero no hemos estado todas las horas sin descansar. Eso sería muy duro. De vez en cuando parábamos un momentito para reafinar (no hay manera de que estos instrumentos se mantengan bien templados ni en los conciertos ni en la grabación), tomar un trago (de agua, café… nada de carajillos ni chupitos) o comer alguna cosilla para entretener el hambre.

En más de una ocasión se paseaban entre nosotros, por supuesto con total sigilo, los reporteros gráficos, Salva y Eli, que realizan como siempre un trabajo impecable, disparando, a veces por la espalda y sin previo aviso, sus silenciosos clics.

Ara que ja sabem com es fa i que veiem que l'esforç de preparació val la pena, només queda seguir aquest camí i continuar gravant cada any dos o tres temes. I per acabar hem d'agrair la gentilesa de l'Hotel H10 per deixar-nos la seva sala, en la qual hem estat tranquils i a gust, la qual cosa sens dubte redunda en el resultat final de l'enregistrament.